Fa molt temps que m’agrada llegir es… diguem-li blog, apunts pensaments, reflexions,… d’un professor que vaig tenir a la uib. El seu nom es Ricardo Galli. El llegesc perquè sempre hi trob coses interesants, i perquè pens que diu les coses així com les sent/pensa, hi estiguis o no d’acord. Sempre ho raona tot i ho demostra amb proves, si no ho creis basta aneu al seu nou blog. I dic nou blog perquè arrel d’un apunt/reflexió aparegut en el seu ‘antic’ blog, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, (amb l’ajuda) del senyor Canals de l’Observatori d’Internet han aconseguit que en Ricardo Galli ‘deixi’ el seu blog. En Galli ho ha fet perquè el seu blog es trobava al domini de la UIB.
Bé, deixant de banda els ‘aspectes tècnics’ del perquè ha hagut d’abandonar el seu blog, o de les pressions que altres vegades a patit en Ricardo Galli, el que més hem sorprèn és que de cada vegada es nota més que s’esta estenguent una censura en el món internauta que no aporta cap benefici a la majoria d’usuaris d’internet. Aquesta censura arriba de les altes esferes (grans companyies que només cerquen el seu propi benefici, industries que no s’han sabut integrar amb les noves tecnologies, … ) i a llarg termini acabarà per, no destruïr, però, controlar i evitar qualsevol iniciativa (excepte en benefici seu) i esborrar qualsevol pensament lliure que es dugui a terme a internet.
Mai he cregut en la censura i mai hi creuré. Tothom es lliure de pensar el que vulgui. I quin lloc més adient de lliure pensament que la Universitat? Doncs, aquest és el motiu per el qual hem sent profundament avergonyit de la UIB i a la vegada hem fa por que aquesta censura acabi per callar totes les veus que intenten cridar a internet. Dic que hem fa por això, perquè el segle passat ja vàrem patir el que representa que es callin boques i només es senti una opinió.
