Aqui podeu veure tots els meus videos de youtube

A aquest link trobareu els meus videos de youtube, també en podeu veure un parell a n’aquest blog a la secció videos. També trobareu més videos meus a aquest altre link , no tots son meus només els que duen el meu nick ixakin, n’hi ha de ben antics com els dels centurions 2004.

Festes Son Carrio

I aqui hi tornam a ser, superant just just unes altres festes de Son Carrió. Potser no hagin estat les millors que es recordaran però no es pot negar que no ens ho passam bé ! Sino vos ho creis basta pegeu una ullada a les fotos del dia del concert dels Horris que podeu veure aqui:  http://ixakin.spaces.live.com/photos/cns!1EF66C5C0B114FCF!124/

Com està escrit als comentaris de les fotos si algú es sent molest o ofes per alguna de les fotos que hi surten que m’ho faci saber enviant-me un email, o deixant un comentari.

Les festes d’enguany han estat passades per aigua, però així i tot no ens ha banyat les ganes de festa.
(llegir mes)

Màquines Virtuals

Supos que pensareu que aquest post es un poc friki, pues si, ho és. Però val la pena llegir-lo un poquet perquè igual vos interesa.

De cada vegada més gent comença a emprar Linux, tant sigui Ubuntu, com Kubuntu, com… qualsevol altre distribució. Encara que l’immensa majoria de la gent encara te por de no saber com fer-ho, o que no li funcionin els programes, o mil coses…

El que avui vos propòs és el que es coneix com màquines virtuals. Per entendre que és una màquina virtual, a grans trets, imaginau-vos que emprau Windows i teniu un programet que vos executa Linux. És a dir, igual que obriu el msn, obrireu un ordenador amb Linux, així de fàcil !.
(llegir mes)

Per desembafar un poc…

Per desembafar un poc de tanta politica i tanta poca originalitat que es veu a la tv, aqui vos deix un video que a mi personalment m’ha agradat molt. Es n’Achmed es terrorista mort. Es un dels personatges del ventriloc Jeff Dunham.

PS: Absentar-se de veure’l critics estupids que tot ho volen censurar. Exemples recents: “Escenas de matrimonio” i “fisica y quimica”

Zant Pantoni ja es aqui !!

Si amics, Zant Pantoni ja es aquí ! Però no jugant a cartes amb el dimoni ni cant gloses, ni tant sols a les rotlades a la vora d’un fogueró torrant sobrassada. Zant Pantoni és aquí en forma de vot, i això que encara queda molt per a la festa grossa d’aquest Zant Pantoni. Però Zant Pantoni no està sol, també han vengut a la festa en Rajoymoni i tot el seu exèrcit de xerraires.

En certa manera potser si que juguen al 31 en Zant Pantoni i en Rajoymoni ja que al final un farà 30 i l’altre 31, però no canviarà res. Més del mateix, com cada 4 anys.

Per això faig una crida a les més altes esferes (si hi ha algú) per damunt de’n Zant Pantoni i en Rajoymoni:

Jo com a fervent admirador de les festes de Sant Antoni, us demano (a les altes esferes) que hem deixin menjar la llangonissa en pau, sense punys i sense rosses, sense gavines, sense ànsia de vots, sense foguerons amb formes de ZP o de PP gegants, amb carrosses, amb comparses (que no siguin politiques),  en poques paraules unes festes de Sant Antoni com les d’abans, amb rotlada a la plaça, ximbombada, bon humor, i moltes ganes de passar-ho bé.

Sé que al cap i a la fí, això que deman es molt difícil, impossible, i tendrem sobrassada politizada, tant sigui de Zant Pantoni com de Rajoymoni, la diferència però es que ja no m’importa qui fa 30 i qui fa 31, tanmateix el resultat és el mateix, no perd qui fa 30, sino que perdem els de sempre.

Preparau els Karaokes, ja tenim himne !

No sé si ja ho sabieu o no, però el fet es que l’himne espanyol ja te lletra!

Personalment no m’agrada massa aquesta ni cap lletra a l’himne espanyol. Senyors, vivim al pais de la “siesta”, al pais dels mandrosos, dels “vagos”, al pais del tapeo, de les canyes i cervessetes, al pais de les festes nocturnes de s’arenal,… Així doncs, que millor que un himne sense lletra, per a poder tararear-lo tornant a casa a les 5 del matí amb les orelles ben vermelles. Un himne que no necessita hores i hores d’aprenentatge, i hores i hores per apendre bé la lletra. A més a més que serà de la meravellosa lletra ja inventada fa anys per molts espanyolets i espanyoletes i que tothom alguna vegada ha sentit:

“Franco, Franco / tenia el culo blanco / porque Isabel / se lo lava con Ariel /… “
(llegir més)

El canvi d’horari: realitat o $ ?

No te n’adones de que hem passat a l’horari d’hivern fins que convius un parell de dies amb aquest ‘jet lag’ horari. La veritat, és que als primers dies sempre et demanes “… i segur que amb això estalviam ? “. Hi penses una estona, i arribes a la conclusió que “…segur que si que estalviam… hi ha molts estudis que ho demostren”. Anem a pensar-hi un poc. Aqui tenim un poc d’informació del canvi horari. Com veim el seu origen es situa entorn a la primera guerra mundial i bàsicament els seus efectes eren estalviar carbó. Però ja ha plogut molt d’ença de la primera guerra mundial.

(llegir més)

Hem sent avergonyit de la UIB. La censura: malaltia contemporànea

Fa molt temps que m’agrada llegir es… diguem-li blog, apunts pensaments, reflexions,… d’un professor que vaig tenir a la uib. El seu nom es Ricardo Galli. El llegesc perquè sempre hi trob coses interesants, i perquè pens que diu les coses així com les sent/pensa, hi estiguis o no d’acord. Sempre ho raona tot i ho demostra amb proves, si no ho creis basta aneu al seu nou blog. I dic nou blog perquè arrel d’un apunt/reflexió aparegut en el seu ‘antic’ blog, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, (amb l’ajuda) del senyor Canals de l’Observatori d’Internet han aconseguit que en Ricardo Galli ‘deixi’ el seu blog. En Galli ho ha fet perquè el seu blog es trobava al domini de la UIB.
(Llegir més…)

Perdò

Deman perdò perquè havia deixat això un poc de banda però els meus motius tenia. Ara ja tenc un horari més o manco ‘estable’, sí se pot dir que he trobat una espècie de rutina per a l’hivern; he acabat un parell de coses que tenia mig començades (video dels ovis); tampoc no trobava massa temps per escriure,… Aquests, entre d’altres, son els motius pels quals no escrivia. No penseu que no ho feia per falta de temes o per despreocupació cap al blog, sinó més que res per falta de temps. Bé, un cop presentades les disculpes, que, per cert, sempre son més fàcils mitjançant les noves tecnologies (però d’això ja en xerraré un altre dia) anem per feina.

Encara no tenc les fotos del viatge a Parc Warner de Madrid, promet que tot d’una que les tengui les penjaré aquí. Si algú vol el video dels ovis de lloca, el concert que vàren fer a Son Carrió, que m’ho digui i jo li donaré (gratuït). Però el que més m’ha cridat l’atenció aquests dies ha estat un email que m’ha arribat i que ara vos o possaré aquí i que m’agradaria que hi dedicassiu un moment. Tracta sobre l’emule i les lleis que envolten les descàrregues d’internet.

Feis clic aqui per llegir l’arxiu

Cada dia hem sorprenc més del que veig al món.

Les forces de la natura

Quan sortia de s’uib per tornar cap a cases, no plovia gens, almenys al campus, però quan he arribat a l’altura de la via cintura… “amigooo”… l’aigua que feia res, es vent !! Hem movia es cotxe d’una manera que mai havia vist, i això que estava aturat !! Arbres per enterra, senyals, ‘faroles’ que es gronxaven d’una banda cap a l’altre,… si, ho dic sense avergonyir-me, no hem feia cap gracia esta allà enmig. Tancat dins es cotxe, enmig d’un embòs, sense poder fer res i a fora aigua i vent…!! I es que al cap i a la fi… quan les forces de la natura es manisfesten… no hi ha res que pugui fer l’home. Un exemple ho tenim a les inundacions que hi ha hagut aquests dies a la peninsula.

Ja pots haver volat amb avió moltes vegades, que quan l’avió ‘es mou’ acollona. Ja pots haver viscut moltes plogudes, que quan la natura en fa de les seves acollona.